LOCALITZACIÓ:
A la costa nord de l'illa, prop del "Cap de Cavalleria", just al fons d'un estret port natural (el "Port de Sanitja") que hi ha a occident d'aquest.
Per a arribar-hi, cal agafar la carretereta ("Camí de Tramuntana") que surt d'Es Mercadal i es dirigeix a les platges del Nord de l'illa, o bé la que neix gairebé al davant de l'encreuament de la carretera d'Es Mercadal a Fornells (Me-15) amb la que va de Maó a aquesta última població (Me-7). Posteriorment, ens haurem de desviar per la pista asfaltada (Cf-3) que porta a l'esmentat cap i, quan veiem el mar, un cop passat el trencall que du a la finca de "Santa Teresa", seu de l'"Ecomuseu de Cap de Cavalleria", haurem de continuar, a peu, per un corriol que, creuant un petit pont, voreja el "Port de Sanitja" pel seu costat occidental i a continuació es dirigeix cap a la "Punta de Sa Torre", on es localitza una "torre defensiva" de principis del segle XIX.
Quan el corriol comenci a pujar per endinsar-se en la petita península on es troba la torre, trobarem les restes excavades.
Coordenades geogràfiques: 4º 05' 17,2" Est -
40º 04' 13,1" Nord
Coordenades U.T.M.: Fus 31 X: 592791
Y: 4436203
Es Mercadal.
A l'anomenada Zona A, començada a excavar el 1984, van aparèixer, fins el 1989, a més d'un bon conjunt de tombes (vint-i-una) principalment del tipus "cista de pedres", un fragment d'ara d'altar, plats litúrgics, tegulae, fragments de "sigil·lada clara D" i un seguit d'elements arquitectònics d'una certa vàlua que fan pensar en l'existència allí, o pels voltants, d'una basílica paleocristiana, probablement aixecada sobre un edifici altimperial anterior, amb la qual estaria segurament relacionada l'estructura industrial situada uns 60 m més al Sud i coneguda com Edifici C, set estances rectangulars amb una cronologia d'entre els segles IV i VI, la qual cosa ens portaria, al seu torn, vers la presència d'un gran conjunt monàstic del tipus "Es Cap des Port de Fornells". De fet, si no fos perquè una orientació cap el Nord ens sembla una mica estranya (l'habitual mena l'absis a l'Est, on es troba Jerusalem), juraríem que els murs que hi ha entre les sepultures dibuixen els peus de tres naus la capçalera de les quals es trobaria aproximadament sota el mur de pedra en sec modern.
El 1989, va ésser trobat en superfície al "Pujol Antic", a cosa de quilòmetre i mig, un tros de mensa o ara, paleocristiana, que probablement correspon a la taula d'altar d'aquesta basílica encara no del tot reconeguda. És un petit fragment de 14,9x17,3 cm i 3,6 cm de gruix realitzat no en marbre com passa amb els fragments coneguts de les mensae d'altres basíliques menorquines, sinó en calcària, del tipus mallorquí de Santanyí, i que presenta un doble motlluratge, és a dir, a cada cara, que dóna lloc a una vora elevada, com si es tractés d'un gran plat o safata. Aquesta existència de dues motllures tampoc es dóna en cap altra taula d'altar menorquina, malgrat que la superior no difereix, en canvi, excessivament, de les corresponents a les ares de les basíliques d'Es Fornàs de Torelló o l'Illa d'en Colom.
Amb les excavacions de la Zona A interrompudes des de fa anys, resulta pràcticament impossible datar la probable basílica. Les restes, en general, de tot el jaciment (Edifici C, Zona A, campament...), identificat com la ciutat romana de Sanisera, esmentada, només, per Plini el Vell a la seva Història Natural (personalment tenim les nostres reserves pel que fa a aquesta identificació, sobretot si només es fonamenta en el topònim actual, força diferent de la major part de les variants que trobem per referir-se al lloc en els mapes dels segles XIII al XVII), semblen parlar-nos d'una època d'esplendor entre el 123 a.C (moment de la conquesta romana de les Balears) i el segle III d.C. A partir de la crisi del segle III, Sanitja s'hauria convertit en un nucli de població residual, la qual cosa facilitaria sens dubte l'aixecament damunt seu de l'edifici monàstic, al qual potser pertanyen una sèrie de fragments de pàteres, llànties i àmfores, alguns d'ells amb motius clarament cristians (com un fons de plat de "sigil·lada clara D" estampat amb una figura humana que du una creu llatina), apareguts pels voltants i dins l'Edifici C i que es poden datar entre el 425 i el 580 d.C.
La taula d'altar probablement pertanyia al tipus d'altars paleocristians sobre columnes, de llarga perdurabilitat: des del segle V d.C. fins als temps hispano-visigòtics.
A més de l'esmentat Edifici C, en un esperó rocós que s'endinsa per l'aigua del petit port, a uns 175 m al Nord, hi ha les restes d'una petita mesquita rural. Partit per la carretereta que du fins al far de Cavalleria, es troba un campament romà que s'estén sobretot pels terrenys que hi ha a l'altre cantó d'aquella.