LOCALITZACIÓ:

Prop de la capçalera de l'Aeroport de Menorca. S'hi arriba per la carretera de Maó a Cala en Porter (Me-12), girant a la dreta uns 565 m més enllà de l'encreuament amb la carretera (Me-14) que mena a l'esmentat aeroport i seguint un camí asfaltat que passa entre les diferents fileres de llums de capçalera de pista i per davant del talaiot conegut com Torelló 1, a uns 300 m del qual es troba.

Coordenades geogràfiques: 4º 13' 27,4" Est - 39º 53' 03,9" Nord
Coordenades U.T.M.:   Fus 31   X: 604685   Y: 4415722

Maó.

Es tracta d'una basílica de planta rectangular i una sola nau descoberta el 1956 per Ma. Lluïsa Serra i netejada i en part excavada per la mateixa arqueòloga el 1957.

Protegida només parcialment (parts importants de l'edifici es troben fora) per una estructura de tela metàl·lica i un sostre, presenta un absis rectangular, gairebé quadrat i amb una petita finestra o porta a la part central del mur del fons, i, en el sanctuarium, del qual aquell en forma part, es distingeixen les restes d'una estructura amb cinc columnetes (la del mig de major diàmetre, potser perquè s'hi conservava alguna relíquia) que aguantava l'altar, de marbre, del qual en sortiren nombrosos fragments. Davant d'aquest santuari, es troba el chorus, separat d'aquell en els últims temps de l'edifici per alguna mena de muret afegit damunt el paviment de mosaic, i una mica més enllà es localitza ja la nau, amb una separació del mateix tipus (en la restauració, els murs que separaven els tres àmbits van ésser suprimits). Al Sud de l'absis, i comunicat amb aquest per una porta, hi ha una habitació que podria ser una pastofòria, una sagristia o sacrarium, a la qual s'adossen una sèrie de petites habitacions, mal construïdes i d'utilitat desconeguda, per l'altre costat, mentre que al nord del chorus es veu una piscina baptismal, semiesfèrica, amb un forat de desguàs i feta d'opus signinum (amb aquesta estructura podria estar relacionat un fragment de recipient de marbre en forma de petxina i decorat amb gallons a les seves dues superfícies trobat durant l'excavació). No queda del tot clar si, a més de la nau descrita, n'hi havia dues de laterals; per a la pròpia investigadora, la meridional era un problema sense resoldre, mentre que la septentrional, on situaríem l'esmentada piscina, i on va ésser localitzada una petita necròpolis infantil, era segura (per a d'altres estudiosos es tracta d'una mena de vestíbul semblant al que creuen identificar a l'edifici de l'Illa del Rei).

De tota manera, el que destaca més d'aquest jaciment són els seus mosaics, els quals distingeixen les diverses zones amb elements decoratius diferenciats: un rectangle al voltant de l'espai de l'altar i un crater amb un gall dindi a cada costat, símbols de resurrecció, en el sanctuarium (la decoració es complementa amb raïms i ocells), dos lleons enfrontats amb una palmera (arbre de la vida) al mig, representant el triomf sobre la mort, en el chorus i motius entrellaçats a la nau.

• Longitud exterior màxima: 24,00 m.
• Amplada exterior màxima: 10,00 m.
• Longitud màxima de la nau central: 4,50 m.
• Amplada màxima de la nau central: 3,80 m.

L'edifici, construït probablement damunt d'una vil·la senyorial romana anterior, podria tenir, per la seva estructura, una cronologia de segle V d.C., mentre que els mosaics, amb una forta influència de temes i motius jueus de Palestina dels segles V i VI, i relacionats amb d'altres nord-africans, semblen ser de mitjan aquell últim segle, dels voltants de la dècada 540-550 (és a dir, dins ja de l'etapa bizantina).

Com ja hem assenyalat, per a arribar-hi, es passa per davant del talaiot Torelló 1, que juntament amb l'anomenat Torelló 2, a la mateixa banda del camí però una mica més lluny, i el Cercle de Torelló, una casa talaiòtica situada al davant del primer però a l'altra banda de la pista, són les restes visibles d'un poblat només parcialment excavat.