LOCALITZACIÓ:
El conjunt del jaciment es troba a la costa nord de l'illa, prop del "Cap de Cavalleria", just al fons de l'estret "Port de Sanitja".
Per a arribar-hi, cal agafar el "Camí de Tramuntana", que surt d'Es Mercadal i es dirigeix a les platges del nord de l'illa, o bé la carretera que neix gairebé al davant de l'encreuament de la d'Es Mercadal a Fornells (Me-15) amb la que va de Maó a aquesta última població (Me-7). Posteriorment, ens haurem de desviar per la pista asfaltada (Cf-3) que porta al "Cap de Cavalleria" i, quan veiem el mar, un cop passat el trencall que du a l'Ecomuseu, haurem de continuar, a peu, per un corriol que, creuant un petit pont, voreja el port natural pel seu costat occidental i posteriorment es dirigeix cap a la "Punta de Sa Torre". Quan el corriol comenci a pujar per endinsar-se en la petita península on es troba la torre, deixarem a mà esquerra les restes de l'estructura industrial coneguda com Edifici C i de la possible basílica (denominada "necròpolis" o Zona A) i, després de travessar un parell de tanques, ens desviarem a la dreta vers un petit cap, la Punta Nord, que s'interna per l'aigua de l'antic port. Abans d'arribar a la construcció, si ens hi fixem bé, distingirem unes quantes tombes excavades al terra, algunes folrades amb lloses de pedra irregulars, probablement recollides del voltant.
Coordenades geogràfiques: 4º 05' 18,1" Est -
40º 04' 18,6" Nord
Coordenades U.T.M.: Fus 31 X: 592810
Y: 4436375
Es Mercadal.
La primera campanya d'excavacions, duta a terme en el conjunt del jaciment el 1979, va posar al descobert, a l'estreta llenca de terra, una estructura arquitectònica composta bàsicament per una sèrie de murs alineats, destacant que alguns d'ells formaven un parell d'habitacions adossades, de la més gran de les quals sobresortia com una mena de petit absis semicircular.
Interpretat inicialment l'edifici com un senyal marítim, tal vegada un far, la qual cosa no es desdeia gens de la seva ubicació, un estudi posterior desvetllà que en realitat es tractava de la primera mesquita rural localitzada a les Balears.
Més o menys orientat cap al Sud-est, el famós absis ha estat interpretat com la base d'un minaret (curiosament la paraula minaret ve de l'àrab minara, que significa far), però personalment ens sembla molt petit i estret i coincidim amb d'altres estudiosos que més aviat es tracta d'un mihrab, una mena de nínxol que s'obre a una de les parets de les mesquites (anomenada qibla) per tal d'indicar on es troba La Meca, en direcció a la qual resen els musulmans. És molt possible que la seva orientació cap a aquella ciutat no sigui del tot correcte, però hem de tenir en compte, per exemple, que el mihrab de la mesquita de Còrdova mateix o la qibla de la de Sevilla tampoc miren cap a aquella ciutat, sinó cap a Damasc, segons alguns investigadors, o cap a Àfrica, segons uns altres. El que sí sembla clar és que tant ell com la resta de l'edifici van ésser aixecats amb grossos carreus, procedents probablement de les construccions romanes anteriors (hi ha restes d'opus signinum arrebossant algunes cares que queden dins els mur), sense emprar cap mena d'argamassa. La coberta segurament era plana, de branques i sorra.
Malgrat que sembla ésser que no s'hi van trobar, durant l'excavació, restes de cultura material, les mesquites rurals per a l'oració del divendres daten a Al-Andalus i a Mayurqa del segle XI i, sobretot, del XII, i d'un moment semblant podem suposar aquest exemplar menorquí, vinculat probablement a alguna alqueria encara no localitzada.
La resta d'estructures excavades del jaciment: el campament tardorepublicà, la basílica (també denominada "necròpolis" o Zona A) i l'Edifici C, d'ús industrial.