LOCALITZACIÓ:
Al fons de tot del port natural de Fornells, relativament a prop (a uns 700 m) de l'aigua i de la casa coneguda com "Ses Salines Noves", a la qual s'arriba per un camí que surt, a la dreta, de la carretera Maó-Fornells (Me-7) poc abans de l'encreuament d'aquesta amb la d'Es Mercadal a aquesta última població (Me-15).
Un cop agafat el camí, en lloc de seguir cap a la casa, que es troba a l'esquerra, continuarem per la desviació que se'n va cap a la dreta (cap a Sa Mola de Fornells) i trobarem el jaciment un sis-cents metres més enllà, al costat mateix de la pista (en un camp elevat que hi ha igualment a mà dreta) i poc abans d'un xalet nou (protegit per gossos, aneu amb compte!).
Coordenades geogràfiques: 4º 07' 51,6" Est -
40º 01' 19,4" Nord
Coordenades U.T.M.: Fus 31 X: 596516
Y: 4430894
Es Mercadal.
Descobert el 1958 i començat a excavar seriosament el 1975 (després d'unes primeres cales el 1959), la planta general de l'edifici, amb totes les seves dependències, situat en l'angle nord-est d'un conjunt urbà més extens mai investigat, és més o menys rectangular, gairebé quadrada i no gaire simètrica, acostant-lo algunes de les seves característiques més a les basíliques del tipus "adriàtic" que a les del "nord-africà", malgrat que hi ha, sembla, qui hi veu una clara i directa influència bizantina.
L'absis de l'església pròpiament dita és semicircular i es troba inscrit dins d'una estructura rectangular que no sobresurt de la planta mercès a dues habitacions posteriors en el temps i de forma bastant irregular que té a banda i banda (dit d'una altra manera, inicialment, l'estructura rectangular que conté l'absis sí sobresortia de la façana oriental, la qual cosa estableix una clara i primera diferenciació amb la planta de qualsevol altra primitiva edificació cristiana de les trobades a l'illa). Sota el sanctuarium, dins d'aquest absis, hi havia una cripta de baixa alçada (potser només un metre) en forma de creu grega lleugerament patent que s'estén més enllà de l'àrea semicircular i és el que actualment queda a la vista (la "planta baixa" ha desaparegut) i el primer que va aparèixer, durant les investigacions de finals dels 50 (probablement és de caràcter martirial, és a dir, estem davant del mausoleu, o martyrium, d'una persona destacada).
Pel que fa a la nau central, l'única que queda "intacta" (per dir-ho així) després de les moltes transformacions sofertes pel conjunt eclesial al llarg dels temps, aquesta és de la mateixa amplada que l'absis, a l'àrea superior del qual (no a la de la cripta) s'accedia des d'ella per dos graons que menaven fins a un probable cancell del qual en resten els basaments de dos balustres que devien correspondre a l'entrada del chorus.
Es desconeix on era l'altar principal, per bé que s'han trobat les restes d'un de molt senzill (un quadrat amb dos suports angulars frontals, sòl de lloses i fragments d'una taula molt basta) als peus de l'aula, potser per exposar-hi les Sagrades Escriptures.
Al damunt, hi havia una volta que aguantava un cor alt, o tribuna, que ocupava una tercera part de la llargada del temple, des del qual podia seguir-se la litúrgia portada a terme a la capçalera (no tan elevada) i al qual s'accedia per una escala de tres trams perpendiculars que començava just a l'esquerra de l'esmentat altar.
Respecte a les parets de la nau, destaca el fet que són dobles (un mur s'adossa a un altre), la qual cosa fa que en l'estat actual de destrucció visualitzem com una mena de banc corregut (potser no va ésser una altra cosa) en el costat nord. De fet, és versemblant que anteriorment a l'edifici amb l'absis n'hi hagués un altre del qual fossin alguns d'aquests murs.
A banda i banda de la nau principal, es distingeixen força bé el que probablement foren inicialment sengles naus laterals -potser fins i tot n'hi hagué dues pel costat nord-, avui compartimentades. A l'extrem més oriental de la possible segona (la més externa) nau lateral nord, hi ha una piscina baptismal amb esglaons i forma de creu o d'estrella de quatre puntes, en un lloc semblant a aquell en el que es trobaven les dels temples d'Es Fornàs de Torelló, Illa del Rei i, potser (si és al seu lloc original), Son Bou. L'habitació on era tenia un paviment d'opus signinum, mentre que les parets, arrebossades i pintades, presentaven nombrosos grafits en llatí i grec. A prop d'ella, la troballa de restes abundants d'objectes litúrgics (una creu de bronze d'un lampadari o encenser, fragments de copes de vidre, restes de llànties…) en les dues habitacions que en origen probablement foren l'extrem més oriental de la nau nord interna, fan pensar que van ésser emprades en un moment donat com a sacrarium.
Al peu de les naus, a més, hi ha una estructura perpendicular, amb una gran cambra, emprada com a magatzem d'àmfores i altres ceràmiques i dividida en quatre àmbits mitjançant pilars i arcs que potser sostenien un pis, així com dues habitacions més annexes al Nord, que s'ha vingut anomenant vestíbul, malgrat que probablement no estava comunicada directament amb el lloc de culte. Aquest conjunt és posterior a la resta del temple i el seu adossament sense tenir en compte la seva força d'impuls de caiguda cap a Llevant va poder produir la ruïna de tot l'edifici (de fet, el mur dels peus de la nau central, on hi ha l'escala, va cedir). A destacar, també, que les dues habitacions annexes del Nord que acabem de esmentar, separades probablement per un arc, constituïen segurament la base d'una torre, clarament visible des de la gran badia.
Pel que fa a l'entrada, l'accés a l'església es feia per un punt situat gairebé al centre de la nau sud, a través d'un petit pòrtic de grandària semblant a un altre que, per la banda nord, donava només a una estranya habitació de forma totalment irregular. A la dreta d'aquesta porta meridional, també acabà produint-se (si és que no hi va ésser sempre) una compartimentació, que donà lloc a una habitació amb un paviment d'opus signinum, probablement un mausoleu, seguida, en l'extrem, d'una més allargada, amb l'accés a la cripta, que disposa del que semblen murs de reforç però potser no són més que prestatges per als objectes més valuosos, materialment o espiritual, de l'església, la qual cosa la convertiria en un thesaurum, l'únic conegut a les Balears.
En un últim moment, finalment, s'afegiren unes cambres (potser només àmbits sense ni tan sols sostre) funeràries al costat de l'absis que feren que aquest deixés de sobresortir i que el gran rectangle o quadrat que avui coneixem es completés, donant lloc a un conjunt que, per les seves habitacions no litúrgiques adossades a l'angle sud-est del temple, la seva grandària i la proximitat a una indústria típicament monacal, com són unes salines, es pot arribar a suposar que era, en realitat, un primitiu monestir.
Durant la seva excavació, van ser trobades dues peces de pasta de vidre de funcionalitat probablement relacionada amb la litúrgia, una amb l'Agnus Dei i l'altra amb les "Bodes de Canaà" (la conversió de l'aigua en vi). D'una cambra al costat de la que conté la piscina procedeix també, com dèiem, una creu "patent", gairebé grega, metàl·lica i amb una decoració incisa de grups de circumferències concèntriques que, pels forats que presenta, podria perfectament ésser un element d'un lampadari o d'un encenser. Del mateix lloc són fragments de copes de vidre, potser calzes.
Igualment interessants són moltes restes constructives de tipus ornamental (capitells amb creus i fulles d'acant, pilastres, bases…), els fragments d'una taula d'altar i de diversos plats de marbre de vora motllurada, probablement taules d'ofrenes funeràries, i les ceràmiques (àmfores de la Bizacena, del tipus africà gran, ceràmica fina, ceràmica comuna, llànties paleocristianes).
Finalment, no podem deixar de destacar la troballa de diversos fragments de pintura mural (com els del baptisteri ja esmentats) de motius geomètrics executada amb diferents pigments minerals, naturals o artificials, potser fins i tot importats. L'existència d'aquesta pintura és realment una cosa poc habitual entre les basíliques paleocristianes de les Illes, i àdhuc de la Península, car resulta més freqüent l'ús de mosaics.
L'edifici sembla ésser que va passar per, almenys, tres moments constructius, essent l'últim, al qual correspondrien la gran cambra del vestíbul, la torre annexa i les cambres funeràries orientals, de les darreries del segle VI d.C. La piscina, per la seva forma, podria ser una mica anterior, del segle V, al igual que la cripta i les tres o quatre naus (encara sense compartimentar), mentre que de l'edifici original només tenim un vaga idea, la d'una estructura rectangular amb un capçalera sortint. La ceràmica corrobora que, cronològicament, tot el conjunt s'hauria estès de mitjan segle V fins potser els començaments del VII.
A uns quants quilòmetres, a l'altre costat de la carretera d'Es Mercadal a Fornells, pel "Camí de Tramuntana" i el del "Cap de Cavalleria", hi ha el jaciment romà de Sanitja, entre les estructures del qual es troba un petit conjunt, identificat comunament com una necròpolis, que podria ésser una altra basílica.