LOCALITZACIÓ:
L'illot es troba al bell mig del port natural de Maó, municipi al qual pertany, i, actualment, resulta relativament senzill arribar-hi des del "Moll de l'Hospital" (prop del carrer Fontanilles de la població d'Es Castell), car cada diumenge surt una barca cap allí per tal de dur-hi els que estan restaurant els edificis del segle XVIII que li donen l'altre nom que té, precisament el de "Illa de l'Hospital" (d'aquí també el del moll, emprat antigament per les barques-ambulància). A nosaltres ens hi va portar molt amablement un dia laborable el senyor A. Barber de la Fundació encarregada de posar altre cop en bon ús les velles construccions. Pel que fa a les restes paleocristianes, aquestes es troben cap al seu sector oriental.
Coord. geogràfiques: 4º 17' 21,5" Est - 39º
53' 15,4" Nord
Coordenades U.T.M.: Fus 31 X: 610242
Y: 4416155
Maó.
Va ésser descoberta el gener de 1888 quan aparegué un mosaic que es va identificar com d'una sinagoga o una vil·la romana i se'n va fer un dibuix més aviat esquemàtic, d'aquest. La "peça" es va mantenir in situ i sense protecció i s'anà perdent fins que, el 1950, es va ordenar el trasllat del que en restava a l'actual Museu de Menorca.
Entre el 1964 i el 1966, Ma. Lluïsa Serra Belabre va procedir a l'excavació del jaciment, on va aparèixer una basílica de tipus sirià/nord-africà, rectangular, amb tres naus (la central una mica més amunt que les laterals) pavimentades amb mosaics (alguns investigadors hi veuen una única nau, comunicada per una triple porta amb una mena de vestíbul al Nord i considerant molt dubtós el que d'altres identifiquen com la nau sud), chorus (també sobreelevat -uns 10 cm-), sanctuarium rectangular, sense absis semicircular inscrit, i pastofòries, amb la particularitat de disposar, a més, d'una habitació darrera la capçalera, més enllà de les tres cambres habituals, a la qual s'accedeix per la pastofòria sud, que manca del mur oriental de tancament. Aquest annex es troba, al seu torn, dividit en tres espais de la mateixa amplada que les naus de l'església. El vas baptismal, circular, és a la nau septentrional, a tocar de la pastofòria nord.
Adossat a la basílica, a l'angle sud-est, hi ha un gran edifici amb façana a l'Oest, on s'obren dues portes que menen a una rara estructura amb diverses habitacions rectangulars comunicades entre sí, una d'elles amb una no menys estranya absidiola, amb atri i porta, potser amb revestiment marmori, o amb un altar, i de finalitat desconeguda.
Un segon edifici s'adossa també a la paret meridional de la basílica, però a l'extrem oest, havent-hi igualment algunes habitacions al Nord, la qual cosa va fer pensar a Ma. Lluïsa Serra en la possibilitat d'estar davant alguna mena de cenobi, cosa que no seria rara si tenim en compte els casos d'Es Cap d'es Port i, probablement, de Sanitja, sense que puguem descartar del tot, però, que estiguem davant les restes d'una més antiga vil·la romana damunt la qual, parcialment, s'hauria aixecat l'edifici eclesial, a l'estil de l'aparegut al jaciment de Vil·la Fortunatus (Fraga, Aragó).
Pel que fa als mosaics, sembla ésser que eren molt semblants als de la basílica d'Es Fornàs de Torelló, com si haguessin sortit del mateix taller: Davant l'altar, la base del qual seria quadrada, amb quatre peus (stipites) i dues cavitats rectangulars (o loculus) que ferien de lipsanoteques (capses per a relíquies), hi havia dos lleons enfrontats amb una palmera al mig i darrera, diversos animals, gairebé tots marins (peixos, cargols...); una mica més endavant, al chorus, hi havia quatre craters en diagonal que contenien, cada un d'ells, una piràmide de fulles i fruits i, entremig, a l'espai buit que deixaven les copes coronades, es veien també diversos animals, com ara conills, ànecs, un cérvol, vaques...; finalment, a la nau, o aula, central hi havia una decoració més geomètrica o floral amb algun ànec perdut pel mig. A la nau septentrional, el mosaic estava format per uns quadrilàters curvilinis i diversos motius de caire geomètric, mentre que del corresponent a la meridional se'n conserven només uns pocs centímetres quadrats que impedeixen veure com era el seu dibuix, probablement com el de l'altra.
Finalment, assenyalar la presència de tres petites tombes dins la pastofòria nord, fetes amb lloses adossades al mur del sanctuarium, de dues més a l'extrem occidental de la nau i de restes de tombes olerdolanes (antropomorfes excavades a la roca) al pla que hi ha al Sud-est, més enllà de l'edifici sud-oriental, encara que aquestes aparegueren en molt mal estat durant l'excavació perquè al damunt s'hi havien enterrat vint soldats espanyols del segle XVIII.
Per acabar, a l'habitació del darrera de la capçalera, es trobaren alguns fragments de marbre amb una motllura diferent a la de l'altar i un fons de plat amb una ancora impresa i, a l'edifici sud-oriental, un fragment de columna amb capitell que probablement era el suport d'una taula d'altar.
Els mosaics i els capitells trobats semblen assenyalar cap a l'època del domini bizantí. Probablement va ésser aixecada durant la segona meitat del segle VI d.C.
Els hipogeus talaiòtics que voregen la "Costa de Ses Voltes", el carrer que des de l'antiga terminal marítima puja cap al casc antic de Maó.