La paraula dolmen va ésser encunyada a la darreria del segle XVIII per l'arqueòleg Legrand d'Anny, i a partir del baix bretó dol-min, és a dir, taula de pedra, per referir-se al que avui descrivim com sepulcres megalítics. Res a veure, però, aquestes taules amb les construccions menorquines amb una estructura central en forma de T a la qual donem el mateix nom (taules), ni formalment, ni culturalment, ni tampoc, malgrat que sovint es ven tot en el mateix lot, cronològicament, car els sepulcres megalítics, que, per cert, molt poques vegades s'assemblen realment a una taula, en el sentit d'un taulell sobre unes potes que el sostenen a una certa alçada del terra, són molt anteriors en el temps a les taules talaiòtiques, que ni tan sols apareixen en el primer moment de la seva cultura, sinó, sembla, en un ja força avançat.

Coneguts alguns d'ells, que no correctament identificats com a tals, des d'antic, els dòlmens o sepulcres megalítics de Menorca han anat, d'altra banda, augmentant el seu nombre al llarg dels anys mercès a nous descobriments, a la vegada que les campanyes d'excavació dels diversos exemplars, ja fossin dels nou vinguts a la llista o dels de sempre, han permès una millor comprensió de la seva estructura i evolució.

En general, se'n poden identificar de dos tipus, que no estem pas segurs que corresponguin a dos moments diferents: el dels paradòlmens, o hipogeus de façana megalítica, i el dels sepulcres de corredor (encara que és possible que algun dels dòlmens exempts que s'inclouen en ell no en tinguessin mai, de passadís).

Els primers no són del tot megalítics, car la seva cambra va ésser excavada a una paret rocosa, donant lloc a una cova, la qual va ésser millorada o magnificada mitjançant una façana, amb una porta que mena a un corredor que la travessa fins a la cavitat. L'aspecte exterior d'aquest additament recorda en bona part el de les fileres inferiors d'una naveta, per la qual cosa podríem deduir que aquestes van evolucionar o derivar d'aquests sepulcres, però, fins ara, els exemplars coneguts de paradolmen menorquí són més aviat antics, quelcom allunyats de l'aparició de les naus. En canvi, els sepulcres de corredor, similars, però més petits, als que podem trobar, per exemple, a Catalunya, tenen tots, després del corredor, més estret que la cambra, lloses frontals foradades per donar pas a aquella, una cosa que trobem també en moltes navetes, malgrat que la seva façana no sigui tan semblant. D'aquests dos fets, façana o accés a la cambra raonablement similar, s'ha, potser, de deduir que ambdues tipologies, hipogeu amb façana i cambra megalítica amb corredor (o sense), podrien ésser contemporànies i haver aportat les seves particularitats distintives a les navetes posteriors. Donat el petit nombre d'exemplars coneguts d'una i altra, no creiem que les diferències, si és que hi són, entre els elements de cultura material trobats a l'interior d'aquests siguin suficientment rellevants com per a considerar-les dins una mateixa línia evolutiva (és a dir, que una procedeixi de l'altra) i més si tenim en compte que tots ells, com de fet també les navetes, es poden incloure dins del període Pretalaiòtic (2000-1400 a.C., encara que, com veurem en tractar dels paradòlmens de Biniai, potser l'haguem d'allunyar, després de tot, una mica en el temps, 3000-1500 a.C.), i això malgrat que alguns investigadors creguin que l'ús de les cambres megalítiques va tenir el seu moment àlgid entre el 1750 i el 1650 a.C., una mica després que el dels paradòlmens.

Per acabar-ho d'enredar, hem d'esmentar, finalment, l'existència d'un tipus de sepulcre, conegut com sepulcre tipus Son Salomó (pel primer lloc on es va trobar), que probablement tingui que veure també amb totes aquestes construccions funeràries, ja que recorda un sepulcre megalític on les grans lloses hagin estat substituïdes per blocs més petits, no presentant la cambra, rectangular o el·líptica i al centre de un túmul circular, cap mena de corredor que permeti el seu accés des de la perifèria d'aquest.

Pel que fa tant a paradòlmens com a dòlmens, convé assenyalar també que el megàlit pròpiament dit va ésser aixecat habitualment a base de parets de lloses col·locades verticalment, potser en alguna ocasió (Alcaidús, Ferragut Nou) amb l'ajut d'un solc fet a la roca. Al voltant d'aquestes, a més, s'acostuma a trobar també sovint una mena de túmul, mal conservat, constituït per una paret de contenció, de lloses col·locades horitzontalment de cantell o de blocs desbastats, i per una certa quantitat de reble disposat entre aquesta i el megàlit.

Pel que fa a la coberta de la cambra, quan aquesta és megalítica, i potser també a la del passadís (en aquells casos en que s'ha documentat l'existència d'aquest), sembla que estaria feta a base de lloses en pla, com les que van ésser trobades, caigudes dins, en el sepulcre de Ses Roques Llises o les que encara són "in situ" al corredor del paradolmen conegut com Biniai 1.