LOCALITZACIÓ:

Molt a prop del poblat de Torre d'en Galmés. Uns 700 m més enllà de l'entrada al pàrquing d'aquest, i uns 115 a l'esquerra del camí de sorra en què es converteix, un cop s'arriba a aquest jaciment, la via asfaltada que hi porta des del km 2,5 de la carretera Alaior-Son Bou. El monument és gairebé a l'extrem oposat d'un camp que hi ha darrera la paret seca que voreja l'esmenta't camí, dificultant en els darrers temps la vegetació de mitjana alçada que hi ha al tancat la seva visualització des de la pista.

Coordenades geogràfiques: 4º 06' 48,9" Est - 39º 53' 54,7" Nord
Coordenades U.T.M.:   Fus 31   X: 595202   Y: 4417164

Alaior.

Presenta un corredor rectangular, o potser lleugerament trapezoïdal, i empedrat que mena a una cambra, en aquest cas totalment rectangular, a través d'una llosa amb una perforació ovalada, amb el forat emmarcat per un rebaix que segurament era emprat per a encastar-hi alguna mena de porta.

Al corredor, s'hi accedia des del Sud-oest per un graó format per una llosa posada en pla, i tota la construcció va ésser aixecada amb grans lloses (sis per a la cambra) col·locades de cantell damunt la roca mare o d'un sòcol i de vegades calçades amb pedres menudes, donant-se el cas que la de l'absis té dos grans forats que la travessen, ambdós, sembla, naturals, i probablement anteriors a l'aixecament de la pedra, però el superior amb un rebaix segurament artificial, la qual cosa ens fa pensar que tingueren alguna funció, encara que desconeixem quina. A l'interior de la cambra, es van trobar tres ortostats caiguts que devien formar part del seu sistema de coberta. Del túmul que cobria total o parcialment la tomba, també ovalat, es conserva part de la paret de contenció a la zona nord.

El jaciment va ésser excavat el 1974 pel Museu de Mallorca, recollint-se un cert nombre de restes humanes, tan fragmentades que resultà impossible endevinar el nombre d'individus (més d'un, però) a les quals corresponien, així com la seva posició dins del sepulcre, i un ampli conjunt de materials: ceràmica, de vegades decorada amb motius incisos o adherits, un botó d'os rectangular i amb perforació en V, un petit ganivet de bronze amb llengüeta, un fragment de punxó de secció quadrada, també de bronze, i dos fragments de altres tants braçalets d'arquer de pissarra, així com una pedra cònica de formes arrodonides que ha estat interpretada com un possible betil (una mena d'idolet).

• Llargada exterior de la cambra: 4,20 m.
• Llargada interior de la cambra: 3,40 m.
• Amplada exterior de la cambra: 2,40 m.
• Amplada interior de la cambra: 1,80 m.
• Alçada màxima actual de la cambra: 2,40 m.
• Ø de l'obertura d'entrada: 0,70 i 0,50 m.
• Ø de l'obertura rebaix inclòs: 0,85 i 0,70 m.
• Ø dels forats de l'absis: 0,15 i 0,10 m.
• Llargada interior del corredor: 2,48 m.
• Amplada interior del corredor: 0,60-0,70 m.
• Llargada del túmul: 7,20 m.
• Amplada del túmul: 4,30 m.

Hauria estat aixecat a finals del tercer mil·lenni a. C., perdurant el seu ús, segons es deriva de la presència de ceràmiques incises, fins als volts del 1500 a.C. -Pretalaiòtic (2000-1400 a.C.)-. De tota manera, hi ha qui eleva una mica la seva cronologia, tant pel que fa a la seva construcció, cap el 2500 a.C., com al final del seu ús, pels volts del 1800 a.C. Personalment, situem el punyalet metàl·lic, per la seva semblança amb d'altres trobats a Catalunya i a d'altres regions peninsulars i europees, pels volts d'un 2100-1800 a.C.

A uns 65 m cap el Sud-oest, hi ha el jaciment, mai excavat, de Sa Comerma de Sa Garita, amb una estranyíssima construcció porticada i una taula mig enterrada en un munt de reble i de pedres més grans. El poblat de Torre d'en Galmés, com ja vèiem, tampoc és massa lluny.