També anomenades "de planta circular o ovalada", la seva denominació procedeix de principis del segle XX, quan l'estudiós menorquí Joan Flaquer les va considerar una fita evolutiva entre els "talaiots" i les que presentaven una forma realment més semblant a la d'una nau (les de "planta allargada"). Ara bé, els temps i les investigacions han demostrat que intermèdies probablement sí són, i per això poden conservar el seu antic nom, però entre aquestes últimes i els, més antics, "sepulcres megalítics", dels quals derivarien. La seva forma i la seva estructura almenys així semblen indicar-ho, car ovalat acostuma a ser també el túmul dels megàlits menorquins en aquells casos en què s'ha conservat (com, per exemple, a "Ses Roques Llises", prop del poblat de "Torre d'en Galmés") i, com aquells, presenten una clara separació entre un corredor i una cambra, una coberta de grans lloses planes horitzontals i fins i tot, en ocasions, una llosa perforada que dóna accés a la cambra principal. És com si els antics túmuls del que vulgarment anomenem "dolmens", aixecats per cobrir-los i protegir-los mitjançant l'amuntegament de pedres i terra (disposant de vegades un enllosat al damunt), haguessin evolucionat cap a una forma constructiva més robusta i duradora amb la finalitat d'evitar els esllavissaments. Una forma que en un moment donat prengué també elements de les anomenades "navetes d'habitació" o "naviformes" i acabà donant lloc a les posteriors "navetes de planta allargada".
La porta a l'exterior d'aquest primitiu tipus acostuma a estar formada per brancals monolítics o polilítics i una llinda ciclòpia i, a l'interior, hi podem trobar bancs correguts, no coneixent-se cap cas amb pis superior com es dóna en les posteriors "allargades", encara que aquest fet pot venir donat pel mal estat de conservació de la major part dels seus exemplars.
Pel que fa a la seva distribució geogràfica, gairebé totes les conegudes es localitzen entre les carreteres de Maó a Alaior, de Maó a Cala en Porter i d'Alaior a aquesta última cala, amb l'excepció de la recentment excavada a "Ses Arenes de Baix", una de les, sembla, més antigues, un fet, aquest últim, que potser farà replantejar la idea que de temps sobrevolava la comunitat científica sobre una aparició d'aquest tipus de monument funerari (de les navetes en general) a la Menorca Oriental, en forma, com dèiem, de "navetes de tipus intermedi" i com a evolució dels "sepulcres megalítics", amb una transformació posterior en "navetes de planta allargada" dins la mateixa àrea però amb algun tipus d'emigració gradual dels seus constructors cap a la Menorca Occidental, on es creia que només n'hi havia d'aquest segon tipus.
Finalment, pel que fa a la seva cronologia absoluta, les excavacions que han estat portades a terme en alguns dels monuments d'aquest primer tipus semblen donar una utilització dels mateixos des del Pretalaiòtic (2000-1400 a.C.) a finals del Talaiòtic I (1400-1000 a.C.)