Situats gairebé en exclusiva a la meitat meridional de l'illa, els "grans" nuclis de població aparegueren, a Menorca, probablement durant el Talaiòtic I (1400-1000 a.C.), substituint el poblament més o menys dispers de l'etapa pretalaiòtica (és possible, de tota manera, que, al final d'aquest primer període, ja existissin alguns assentaments bastant complexos).

Tots ells presenten una articulació a base de carrers i places que fan possible la circulació, la ràpida defensa i l'aprofitament del sòl i semblen, en general, haver crescut en cercles concèntrics a partir d'un "talaiot" o grup de talaiots, moltes vegades preexistent, prop del qual es troba el recinte religiós de la "taula", si bé a la Menorca occidental, el seu desenvolupament podria haver seguit una altra pauta, ja que, encara que la "taula" continua al centre de la població, els talaiots són perifèrics. Magatzems, tallers, mercats, corrals i estables, sistemes de recollida d'aigua i, evidentment, cases completarien una estructura en ocasions defensada amb potents murades en les quals s'obren portes d'accés de llindes monolítiques.

Pel que fa a la seva distribució, tots ells es troben lluny de la costa, la qual, nogensmenys, dominen visualment, mentre que les diferències de grandària que s'observen fan pensar en un repartiment del territori, amb grans poblats que dominarien àrees on es localitzen altres entitats menors.