Amb el nom de "navetes" es coneix un tipus de tomba d'inhumació (malgrat que també hi ha "navetes d'habitació", d'aparició una mica anterior) caracteritzat per la seva forma de casc de vaixell boca avall. De fet, no totes les "navetes" presenten una planta absidal tan clara com el seu nom indica, però les més famoses, com la de "Es Tudons", que sí que adopten aquella forma, han acabat imposant aquesta terminologia.

Hereves de les construccions megalítiques, aquestes estructures funeràries presenten una distribució interna que recorda la dels "sepulcres de corredor", amb una petita porta quadrangular, un corredor i una cambra. La porta s'obre a la façana, que "nàuticament" seria la "popa" del vaixell i que sovint resulta lleugerament còncava, i dóna pas a un corredor que de vegades presenta una xemeneia just al davant de la llosa perforada que dóna pas a la cambra. Aquesta última és normalment allargada i, en ocasions, disposa d'un pis al que s'accedia per la xemeneia esmentada. Sembla ser que la planta baixa era utilitzada per als enterraments primaris, mentre que el pis era una ossera. Estructuralment, una lleugera inclinació de les parets cap a l'interior (el que s'anomena una "aproximació de filades") era la que permetia la col·locació de les grans lloses que feien de sostre, o de sostre i de terra de la planta i el pis, respectivament.

Tipològicament, i deixant de banda les "d'habitació", es distingeixen dos grups diferenciats de "navetes", que probablement corresponen a dues etapes evolutives diferents: les anomenades "de tipus intermedi" i les "de planta allargada".