A més de les esmentades fins ara, hi ha un parell de construccions que probablement haguem d'incloure dins del grup dels sepulcres megalítics. Per un costat, està el monument localitzat a Sant Ignasi (Ciutadella), del qual només queden tres lloses, trencades i clavades al terra, i el que sembla el mur de contenció del túmul i vora el qual apareixen fragments de ceràmica pretalaiòtica, talaiòtica i romana. Per un altre, l'excava't per Ll. Plantalamor i S. Villalonga a la bateria de costa de Son Olivaret, igualment dins del terme de Ciutadella.

D'aquest últim, encara no publicat, només tenim les informacions aparegudes a la premsa local entre l'agost i l'octubre de 2004, que, per un costat, el feien únic i, per l'altre, el comparaven amb la igualment excavada fa poc naveta de Ses Arenes de Baix (de Tipus Intermedi), la de Sa Torreta de Tramuntana (de Planta Allargada, encara que hi ha hagut cops que també se l'ha arribat a considerar alguna mena de sepulcre megalític) o la de Cala Blanca (d'Habitació). És a dir, no sabem realment com el pensen classificar els seus investigadors, els quals probablement estan sospesant la seva decisió perquè qualificar-lo de megàlit trencaria la tesi existent des de fa temps que estableix un separació de les formes pretalaiòtiques d'enterrament entre l'Orient i l'Occident de Menorca, a base de tombes megalítiques a l'Est i d'hipogeus de planta allargada a l'Oest (un trencament que, fet i fet, ja va suposar l'estudi de la naveta de Ses Arenes, a Ciutadella però d'un tipus que se suposava que era exclusivament oriental). El que sí sabem és que es tracta d'una estructura ovalada amb doble mur, coberta amb lloses posades horitzontalment, entrada al Sud-oest, corredor i cambra, dins de la qual es van trobar les restes molt fragmentades d'uns 50 individus acompanyades d'una dotzena de vasos ceràmics igualment molt trencats, alguns botons triangulars d'os, denes de collaret, un penjoll i una agulla o punxó, ambdós de bronze, i un projectil de fona. Tot el material, en general, s'encabiria en dos grups, el de les peces pretalaiòtiques, trobades a l'exterior, i el de les talaiòtiques, aparegudes dins la cambra, la qual cosa sembla apuntar cap a una reutilització del monument, que, per les descripcions, sembla realment més una naveta que un sepulcre megalític, malgrat que, personalment, també l'hem sentit anomenar així.

En principi, el que sí sembla bastant clar, per la presència d'un corredor i per la seva forma ovalada, és que no som davant un sepulcre tipus Son Salomó (més aviat circulars i sense corredor), encara que hem de dir que aquests també ens preocupen bastant, car, dels quatre exemplars fins ara coneguts, només el que els dóna el nom és evident que té una cambra no feta amb lloses megalítiques, mentre que, en els altres tres (dos a Son Escudero i un altre al Rafal des Capità, com el primer tots ells dins el terme de Ciutadella) senzillament les lloses megalítiques podrien haver desaparegut amb el temps, car el seu estat de conservació general és molt dolent.

Finalment, caldria parlar dels menhirs (del bretó men-hir, pedra llarga), un dels monuments megalítics menys estudiat arreu, probablement per la dificultat per a trobar-hi cultura material associada, però no per això infreqüent. Ara bé, a Menorca, la seva localització o distinció resulta, a més, força complicada per l'abundor de columnes i pilars procedents d'estructures complexes, més o menys perdudes, de tot el seu període preromà, els, i les, quals es podrien confondre amb les pedres megalítiques clavades al terra que constitueixen aquest tipus de monument. De sempre, però, n'hi ha hagut almenys una que ha estat considerada com a tal, la coneguda com a Fus de Sa Geganta, a Torralba d'en Salort (Alaior), visible a l'esquerra de la porta d'accés al camí que du a les cases de la finca, a la qual pertanyé el conegut jaciment (Torralba d'en Salort) on es troba la millor taula de l'illa, de la qual cabria pensar si no en fou un precedent, malgrat que també cabria la possibilitat d'assimilar-lo al pilar que hi ha habitualment al costat d'aquestes construccions (de la T), que creiem possible identificar com un símbol fàl·lic, podent potser complementar-se en aquest cas (en el dels menhirs) amb els dòlmens, que amb la seva llosa perforada potser no són més que una representació d'un principi femení que dóna pas a una nova vida en el més enllà d'Occident.