Normalment són torres troncocòniques de planta circular, semicircular o ovalada, però també n'hi ha amb base més o menys absidal (Montefí, So Na Caçana, Torrellafuda...) i fins i tot de troncopiramidals, de planta quadrangular amb les arestes arrodonides (Binicalsitx, Torrevella d'en Lozano). La seva grandària pot ésser mitjana o gran, estant els primers repartits per tota l'illa, ja sigui aïllats o en la perifèria dels antics nuclis de població (al voltant de les cases i altres estructures urbanes dels mateixos), i els segons (Trebalúger, Trepucó, Torre d'en Galmés, Cornia, Torelló i Torre Llafuda) gairebé només en la meitat oriental.

Internament, encara que en ocasions s'ha parlat de talaiots "massissos", sembla que tots tenien algun tipus de cambra o cambres, malgrat que avui pot ésser impossible accedir-hi per haver-se esfondrat la coberta. La manca d'excavació dificulta, a més, establir una tipologia clara de les torres a partir d'aquesta estructura interior, de vegades, com dèiem, només suposada. A simple vista, sembla, nogensmenys, que es poden establir algunes pautes i distincions, com les dels talaiots amb porta clarament diferenciada a la part superior (Torelló, Cornia, Torre Llafuda, Trebalúger) que dóna accés a una mena de terrassa, potser una habitació que avui ha perdut el sostre, donat el mur que l'envolta. O les dels talaiots amb una cambra de notables dimensions a la part baixa (Sant Agustí Vell, Torrevella d'en Lozano), en front dels que només presenten petits espais interns, una diferència aquesta que ens aproparia potser a l'ús principal de la construcció, d'hàbitat, estable (encara avui són emprats sovint com a tal) o magatzem en el primer cas i més probablement, o més primordialment, defensiu en el segon.

Un altre aspecte interessant a tenir en compte seria, al nostre entendre, la ubicació d'algunes d'aquestes construccions dalt de petits (de vegades no tant) turons i fins i tot de, sembla, plataformes més o menys artificials. En el primer cas, es trobarien els exemplars de Trebalúger i, excepcionalment, Turmadèn des Capità (dalt de tot d'una autèntica muntanya), sense oblidar els de Biniaiet, en un poblat que, almenys parcialment, no es troba en un pla, i, en el segon, les torres principals de Torralba d'en Salort i, probablement, de Talatí de Dalt.

Ara bé, malgrat que majoritàriament són a la plana, o gairebé, el que resulta també evident és que des de qualsevol d'ells se'n veuen d'altres més o menys llunyans que no formen part del mateix nucli o agrupament. Així, pujant al de Talatí es veu clarament el de Torelló o, des del de Binicalsitx, albirem els de Calafí. Això ha fet suposar des d'antic un ús, no demostrat però probable donada la tradició posterior de les torres de guaita que es troben per tota l'illa, principalment a la costa, però també a l'interior (S'Enclusa, Santa Àgueda...), com a torre de senyals (mitjançant el foc o el fum), per avisar de qualsevol apropament marítim a l'illa o per a qualsevol altre tipus de comunicació (ens agradaria que algun cop, per exemple una nit de Sant Joan, es pogués fer una prova, encenent focs dalt de tots els talaiots coneguts, per veure'n el resultat; ens temem, però, que l'actual existència del transport aeri faci pràcticament inviable aquesta proposta, pels problemes que es podrien derivar per a la navegació dels avions).

Finalment, assenyalar, pel que fa a la tècnica constructiva, que la de tots els exemplars coneguts està basada externament, com a tants d'altres monuments de l'illa, en l'aparell ciclopi, amb grosses pedres desbastades col·locades horitzontalment, sovint en filades, i formant un talús, per bé que en alguns monuments mig enderrocats, com en el central de Torre d'en Galmés (però també en el probable "monument esglaonat" de Son Olivar de Baix), resulta fàcil observar com diverses parets de pedra, aixecades amb peces de petita i mitjana grandària (amb l'excepció, com dèiem, de l'exterior) varen ésser adossades, "com capes de ceba", segons expressió del nostre amic Felipe Sánchez-Cuenca, des del nucli de l'edifici per conformar les torres.