Són també torres troncocòniques, com els talaiots pròpiament dits, però no semblen tenir estructures (cambres i corredors) internes (almenys, d'una certa entitat). En canvi, disposen d'una rampa externa que, pujant en espiral o en ziga-zaga, permet l'accés a la part superior del monument, on potser hi hagué alguna mena d'estança, i els dóna un aspecte com de dos troncs de con superposats.

La seva funció, descartada la militar per la seva secció esglaonada, difícil de defensar, és desconeguda, encara que comparacions amb monuments semblants de Mallorca i de Sardenya fan pensar en un caràcter cultual (sobre totes aquestes extrapolacions, i fins i tot sobre la distinció i divisió en dos grups dels monuments turriformes de Menorca -en "talaiots pròpiament dits" i "monuments esglaonats"-, basades una i l'altra en la literatura arqueològica a l'ús, tenim les nostres reserves, les quals raonem una mica més endavant, aprofitant la descripció del monument de "Son Olivar de Baix").

Finalment, remarcar l'existència d'un altre possible tipus de "monument esglaonat" amb un únic exemplar estudiat, el Monument 4 de "So Na Caçana" (la torre que hi ha més a prop de l'entrada del recinte on es troba confinat el jaciment), que va ésser aixecat, com sempre, amb filades de grossos blocs horitzontals, però disposant-les situant cadascuna una mica més endins que la immediatament inferior, la qual cosa li dóna una secció esglaonada (aquest talús esglaonat és més evident en determinades parts de l'edifici que en d'altres). Curiosament, aquesta construcció, per la seva planta quadrada amb façana còncava i capçalera absidal, també ha estat considerat amb una funcionalitat religiosa.