Anomenats també "hipogeus de planta allargada", es caracteritzen per ser subterranis i presentar una cambra de planta rectangular o ovalada a la qual s'accedeix per un corredor inclinat (de vegades, per una mena de xemeneia vertical), estant accés, corredor i cambra alineats seguint la direcció de l'eix principal del monument. La cambra acostuma a tenir elements pràcticament específics de cada exemplar (bancs o cambres laterals o absidals, nínxols, una fossa central...) i tant ella com el corredor devien estar probablement tancats amb lloses encaixades.

Tots els exemplars coneguts es troben a la meitat occidental de l'illa, coincidint amb el fet que tots els "sepulcres megalítics" de què es té constància es localitzen a la meitat oriental, i, malgrat que tots ens han arribat espoliats, sembla que responien a un ritus d'inhumació similar al de les "navetes", amb les quals guarden alguna semblança.

Alguns fragments de ceràmica trobats en un hipogeu de "Son Mercer de Dalt" posen de manifest que van coexistir amb els "sepulcres megalítics" de la meitat oriental, la qual cosa ens donaria unes dates de finals del III mil·lenni - primera meitat del II a.C. que s'avenen força bé amb les del període Pretalaiòtic (2000-1400 a.C.)