Al marge dels primitius "sepulcres megalítics" i de les, més evolucionades, "navetes", l'enterrament, a la Menorca prehistòrica, s'efectuà generalment en cavitats naturals o artificials obertes a la roca calcària.

Això fou especialment així en la meitat occidental de l'illa, on el primer dels tipus de sepulcre que acabem d'esmentar (el corresponent als "sepulcres megalítics") sembla que no es donà mai. Des del Pretalaiòtic, aquesta zona enterrà els seus morts en hipogeus, aïllats al principi, com corresponia al tipus de poblament, i en vastes necròpolis, que coexistirien, almenys inicialment, amb les "navetes", un cop entrats en el període Talaiòtic pròpiament dit.

En la zona oriental, els "sepulcres megalítics" donaren lloc probablement a les "navetes", les quals, entrat el Talaiòtic I, anirien sent substituïdes també per "necròpolis d'hipogeus".