És aquesta la denominació genèrica amb la qual, des de fa ja temps, han esta conegudes les innombrables torres troncocòniques protohistòriques que poblen el paisatge de l'illa de Menorca (per bé que també n'hi ha de troncopiramidals i es troben igualment presents a la veïna Mallorca).

La seva funció no ha pogut mai ésser clarament definida pels estudiosos i probablement no pot considerar-se única o exclusiva, havent-se tendit en els últims temps a fer una distinció, a partir d'aspectes constructius, entre dos grups de monuments, els que tindrien una utilitat pròpiament defensiva, i, en ocasions, d'habitació, i els que probablement adoptarien una funcionalitat relacionada amb el culte, caracteritzats aquests últims per la seva estructura externa amb una rampa helicoïdal o en ziga-zaga que els dóna una forma esglaonada.

El que sí resulta evident és la seva similitud formal i constructiva amb els nurags de Sardenya y les torres de Còrsega, la qual cosa sembla indicar no només una certa relació, sinó l'existència d'un ampli moviment cultural mediterrani amb característiques pròpies per a cada illa (no oblidem, per exemple, que no només hi ha diferències entre els talaiots de Mallorca i Menorca, sinó que les "taules" només es troben en aquesta última), la qual cosa no deixa de resultar fins a un cert punt lògic precisament per tractar-se d'illes, per molt que hi haguessin freqüents contactes entre pobles per tota la Mediterrània Occidental des de temps molt llunyans.

Pel que fa a la cronologia, hem de tenir en compte que malgrat que ha donat nom a tota una cultura, el talaiot ha estat de sempre molt poc estudiat i, per tant, se'l coneix força malament. Tot fa pensar, però, que els primers exemplars daten del Talaiòtic Ia (1400-1150 a.C.)