La "taula" és un dels monuments protohistòrics més característics de l'illa de Menorca, únic lloc on és coneguda.

Es tracta d'un conjunt de dues enormes lloses col·locades formant una T de gran alçada (de fins més de 4 m en alguns casos) que sembla haver constituït l'element més important de l'àrea sagrada dels diferents poblats talaiòtics coneguts, potser en relació amb un culte taurolàtric (recorda el cap d'un brau i als peus de la de "Torralba d'en Salort" es va trobar un petit toro de bronze), un culte a la fertilitat (representaria el sexe femení -car, de fet, algunes presenten la pilastra marcadament triangular o trapezoïdal-), un culte astral (semblen haver-se descobert algunes orientacions cap a determinats estels d'alguns dels elements que les composen o composen els seus recintes) o amb una possible funcionalitat de deixar descarnar els cadàvers abans d'enterrar-los.

La llosa vertical, o "pedra-suport", acostuma a presentar la cara frontal i les laterals molt treballades, mentre que la posterior té a vegades un sortint a manera de nervi que deuria servir per a ajudar a aguantar la llosa superior (les "taules" sense aquest nervi tenen sovint la "pedra-suport" trencada o esquerdada).

La llosa suportada, o "pedra-capitell", acostuma a tenir les seves arestes inferiors de dimensions més reduïdes que les superiors, donant forma a una mena de tronc de piràmide invertit, i freqüentment presenta un "rebaix" de forma rectangular a la cara de sota, que devia servir per assegurar-la damunt la "pedra-suport".

Al voltant de tota "taula", trobem sempre un recinte de forma absidal, i façana més o menys còncava, amb pilastres o columnes, coronades amb capitells i de dimensions molt més reduïdes que les de la "pedra-suport" (amb l'excepció sovint de la que es troba immediatament a l'oest d'aquesta, que pot arribar a ser tan gran com la taula mateixa), encastades en els murs. La porta presenta habitualment un esglaó i alguns buits quadrats o rectangulars en els murs fan pensar en petits altars, nínxols per a imatges o llocs per a dipositar ofrenes. Completen el conjunt les restes d'algunes fogueres, probablement cerimonials, de vegades alguna cisterna i sovint un pilar de secció quadrangular situat prop de la "taula" i unit a ella mitjançant lloses mig enterrades (un "sexe masculí"?).

La troballa de petites figuretes de bronze, algunes d'elles importades (com la del déu egipci Imhotep, apareguda en el recinte de la taula de "Torre d'en Galmés"), sembla recolzar la funcionalitat cultual del conjunt, sense descartar del tot una utilitat més "pràctica", com l'abans esmentada relacionada amb l'enterrament. D'altres, però, creuen que la "taula" només és un pilar central que suportava el sostre de l'edifici, malgrat que no neguen el caràcter religiós d'aquest.