LOCALITZACIÓ:
A uns 20 m al Nord de Biniai 1 i molt a prop del "lloc" de Biniai Nou, al qual s'accedeix, com hem dit, per un camí que comença a la dreta de la carretera Maó-Ciutadella (Me-1) aproximadament sobre el km 5. Un cop allí, s'han de recórrer uns 350 m pel mig dels camps sortint de darrera les cases.
Coordenades geogràfiques: 4º 12' 48,3" Est -
39º 54' 24,9" Nord
Coordenades U.T.M.: Fus 31 X: 603724
Y: 4418206
Maó.
Excavat entre el 1997 i el 1998 pel mateix equip del Museu de Menorca que excavà Biniai 1, va ésser restaurat parcialment el 2000.
De façana també lleugerament còncava i aspecte megalític, però només conservada en part, presenta un corredor força baix tancat probablement per una llosa una mica inclinada cap enfora trobada davant de la porta. La cambra, molt deteriorada i amb una entrada força ampla i quelcom excèntrica respecte l'esmentat corredor, és ovalada, amb un cert apuntament al fons de la mateixa, i és probable que sigui anterior a les estructures externes, car, sota aquestes, van aparèixer fragments de ceràmica segurament procedents de l'interior.
La troballa de nombroses pedres de petita grandària a l'interior i al voltant del monument fan pensar que aquest estava cobert per un túmul avui pràcticament desaparegut.
Entre els materials obtinguts durant l'excavació, predomina, com no, la ceràmica, entre la qual trobem fragments de vasos cilíndrics de vora oberta semblants als apareguts a Biniai 1 i d'un vas de mida grossa amb cordó horitzontal i nanses amb perforació vertical, però sobretot de petits vasets esfèrics, globulars o globulars de boca oberta. També aparegué indústria d'os: botons triangulars amb perforació en V, botons fabricats amb ullals de porc, botons piramidals de base rectangular, un punxó i una plaqueta allargada amb un apèndix a un extrem, potser un petit ídol o amulet. De sílex són un bon nombre d'ascles o estelles sense retoc que potser formaven part d'alguna mena de falç. Finalment, van ésser trobats també: un punxó de secció quadrada de coure o bronze, les restes d'un altre, pla, i un fragment d'espiral de ferro, així com uns 8000 ossos o fragments d'ossos humans, corresponents a un mínim de 81 persones (22 menors de 4 anys), probablement apilades a la dreta de l'entrada damunt d'un llit de pedres, i 2000 d'animals.
Tot porta a creure que fou construït després d'abandonar Biniai 1 a mitjan el III mil·lenni i que el seu ús perdurà, àdhuc durant el període talaiòtic, fins a finals del II, amb algun aprofitament esporàdic posterior, probablement no relacionat amb el món funerari.
De tota manera, la troballa de fragments ceràmics per sota de les lloses de cantell semblants als de Biniai 1 i una datació calibrada de 14C en torn al 2134-1886 a.C. fan pensar en un primer ús de la cova, encara sense façana megalítica, més o menys contemporani al d'aquell altre monument, seguit d'un període d'abandonament i del d'ús definitiu, al qual correspondrien dates calibrades del 1730-1496, 1683-1458, 1525-1405, 1261-1005 i 399-206 a.C., aquestes tres últimes de mostres separades, sembla, per un nivell de pedres de les emprades per a l'anterior (1683-1458 a.C.), cosa que ens portaria, probablement, a una subdivisió en dues etapes corresponents al Pretalaiòtic i al Talaiòtic, adient, en certa manera, a les dates obtingudes, malgrat representar un allunyament en el temps de la data inicial de la cultura talaiòtica, que passaria d'un 1400 a un 1500 a.C., com el Pretalaiòtic remuntava del 2000 al 3000 segons es podia deduir de Biniai 1.
A la seva esquerra, es troba, a poca distància, el paradolmen conegut com Biniai 1 o Sa Cova de Sa Truja.