El 903 d.C., Menorca va ésser definitivament ocupada pels àrabs. Des de principis del segle VIII havia sofert, com hem esmentat anteriorment en parlar de les basíliques, diverses ràtzies i atacs per part dels musulmans. El 848-849 hi va haver alguna mena d'aixecament (potser només un atac de tipus pirata), durament reprimit per la flota cordovesa, tant de Menorca com de Mallorca contra Abderraman II, que probablement tenia amb els balears alguna mena d'infeudació, pacte de no agressió o conveni comercial. No obstant, com havia passat amb els vàndals i els bizantins anteriorment, la dependència de l'emirat en aquell moment devia ésser veritablement més teòrica que real. Gairebé mig segle després, però, 'Isâm al-Khawlânî, desviat per una tempesta cap a Mallorca quan es dirigia a fer una peregrinació a La Meca, s'adonà que aquella illa era un enclavament estratègic de primer ordre i, en tornar a Còrdova, va convèncer a l'emir Abd Allah de conquerir-la. Les fonts de què disposem no parlen explícitament de Menorca, però la conquesta s'estengué probablement també a l'illa menor de les Balears i segurament també a les Pitiüses. 'Isâm al-Khawlânî va ésser nomenat valí (governador) de Mallorca i hem de suposar que també de Menorca, on no sembla que es produís una entrada massiva de gent d'ètnia àrab o magrebí, sinó només una vernís d'islamització.

Des del 903 (potser el 902 o el 904) fins al 1014, quan el califat es desintegrà, Menorca estigué subjecta al domini cordovès. Posteriorment, entre aquell any i el 1115, va formar del regne o taifa de Dènia, com les altres illes, i després va ésser ocupada successivament pels almoràvits (fins el 1203), els almohades i, finalment, un cop conquerida Mallorca per Jaume I el 1229, per les tropes catalano-aragoneses d'Alfons III el Liberal, el 1287.

Ara bé, des del punt de vista cultural, sembla ésser que el món islàmic només aportà, com dèiem, un bastant tènue vernís que amb prou feines se superposà sobre el decadent món paleocristià i bizantí de les basíliques.

Les restes materials d'aquella època, distintives d'una cultura musulmana, són, doncs, més aviat minses i escadusseres: unes quantes monedes, alguns fragments ceràmics, unes quantes inscripcions i unes poques restes arquitectòniques, més importants a Mallorca (Banys Àrabs, Almudaina, Alcassaba de Gomera-Castell del Temple) que a Menorca, on, a part del Castell de Santa Àgueda, només es poden esmentar l'anomenat "Pont del General" (a Maó i amb uns certs dubtes) i, sobretot, les restes d'algunes mesquites, la aljama de Madina Al-Yazira o Madina Manûrqa (l'avui Ciutadella), un parell de secundàries de la mateixa ciutat (documentades pels volts del cementiri) i la rural de Sanitja, per bé que l'illa va ésser l'hereva d'una estructura agrària que encara avui es reconeix en els seus barrancs del Sud.