LOCALITZACIÓ:

A les parets dels penya-segats que dominen les dues cales bessones que porten aquest nom i el barranc de "Biniadrís", que mena a l'oriental.

S'hi arriba per una pista que surt de l'accés a la urbanització Son Vitamina de Mar.

Alaior.

Amb les seves 91 cavitats localitzades, constitueix la "necròpolis d'hipogeus" més gran de les conegudes a l'illa. En ella, hi ha exemplars dels tres tipus coneguts ("coves de forn", "grans hipogeus", de planta mono o polilobular i entrada vertical, i "coves o cavitats naturals" tancades amb un parament de tipus ciclopi), essent potser els més interessants els dels "grans hipogeus", amb pati exterior a cel obert, façanes rectes o còncaves, "capades de moro" o petits nínxols, portes i finestres, pilars i pilastres i petits pous.

Les cavitats més antigues (les "coves de forn") es remuntarien, segons es desprèn dels materials trobats en la seva excavació, als segles IX i VIII a.C. (Talaiòtic II), mentre que els "grans hipogeus" anirien del segle VI (a.C.) fins a la romanització (Talaiòtic III i IV) -un fragment de fusta trobat a l'Hipogeu XXI, i probablement pertanyent a un taüt, va donar una data radiocarbónica del 326 a.C. (calibrada)-.