LOCALITZACIÓ:
Prop del "lloc" d'aquest nom, al Nord de l'illa. Per trobar el monument, agafarem la carretera Maó-Ciutadella (Me-1) en aquesta mateixa direcció i, quan haguem passat Ferreries i el trencall a Cala Galdana, en arribar a "Es Pla Verd" (a uns 2,5 km d'aquell últim), girarem, entre els km 31 i 32, a la dreta per la pista asfaltada ("Camí dels Alocs") que du cap el Castell de Santa Àgueda i la Cala del Pilar. A uns 735 m, continuarem pel trencall de la dreta i, a 3 km de la Me-1, deixarem, també a mà dreta, la petita escoleta rural abandonada on comença la via romana que puja al castell. L'asfalt continua per 2,2 km més, fins arribar a una estreta porta, darrera la qual la pista ja és de terra. Per ella, a uns 800 m, trobarem una casa enfilada i un encreuament. Prendrem el vial que s'enfila (el que segueix du cap a cales verges del Nord) i continuarem 550 m fins al següent desviament, prop ja del "lloc" en els terrenys del qual està el sepulcre. Allí tornarem a agafar la pista de la dreta i la resseguirem fins a trobar un portell (no apte per a vehicles) a la mateixa mà, el qual haurem de travessar. Des d'allí, només el plànol i les coordenades, o haver preguntat a la casa, ens poden orientar.
Coordenades geogràfiques: 4º 00' 28,9" Est -
40º 02' 52,3" Nord
Coordenades U.T.M.: Fus 31 X: 585989
Y: 4433631
Ferreries.
Enfilat en un esperó rocós que domina una petita vall i adossat pràcticament a una paret seca moderna, es troba orientat amb la porta al Sud-oest.
Dins les restes d'un túmul de planta circular, es pot observar l'espai que corresponia a la cambra (les lloses de la qual han desaparegut totes menys l'absidal), a un extrem del qual es conserva un curt corredor delimitat per dos ortostats gairebé paral·lels.
Buidat abans del seu descobriment "oficial", en una escombrera propera van aparèixer restes molt trencades d'ossos humans i fragments de ceràmica pretalaiòtica, alguns d'ells pertanyents a una olleta de perfil en S amb un mugró sense perforar i d'altres a un vaset gairebé troncocònic de parets bombades i amb una petita nanseta. En una col·lecció particular, es conserven, a més, procedents d'aquest jaciment, 11 botons d'os (quadrats, rectangulars, circulars, però cap d'ells piramidal) amb perforació en V, dos punxons, un també d'os, de secció circular, i l'altre de coure, amb un extrem circular i l'altre quadrat, i, finalment, una plaqueta rectangular i plana, d'os, amb doble perforació simple.
Hi ha una data de 14C per a aquest sepulcre, de mostres de restes humanes, del 1220±70 a.C. (1430, o 1424, a.C. calibrada), la qual cosa ens portaria a un ús o reutilització a finals del Pretalaiòtic.
Pel camí, o en tornar, podem pujar a la fortalesa àrab de Santa Àgueda per la ben empedrada via romana que, com hem dit, comença al costat de l'edifici d'una antiga escola rural abandonada, on, per cert, no hi ha massa espai per deixar-hi vehicles.