LOCALITZACIÓ:
Dalt de tot del penya-segat que domina les instal·lacions estiuenques de la Platja de Sant Tomàs. Per arribar-hi, podem pujar pel camí que du a les cases del "lloc" del mateix nom i desviar-nos a la dreta, resseguint el penya-segat uns 180 m, quan aconseguim la primera corba pronunciada a l'esquerra (just al damunt d'una mena de club eqüestre), o trescar muntanya amunt per darrera els edificis de la urbanització, o bé agafar el camí que surt del km 7,5 de la carretera d'Es Mercadal a Sant Adeodat (Me-18), passa pel costat del talaiot de Santa Mònica (recorreguts uns 170 m) i d'unes instal·lacions de tractament d'aigües (a uns 725 m del començament de la pista) i es posa després a baixar (Atenció!: En l'únic encreuament, heu d'agafar el vial de l'esquerra) cap la vora del penya-segat. En aquest darrer cas, aturarem el vehicle en el qual ens desplacem quan trobem a mà dreta el que sembla alguna mena de corral per a ovelles o cabres (a uns 2 km de la carretera Me-18), saltarem la paret seca, ens adreçarem cap el Sud-oest i, quan aconseguim l'estimball (a uns 475 m), el resseguirem amb molta cura, car el monument és just sota la visera (heu d'anar traient el cap pel damunt la paret seca que tanca la "plana"). Encara que aquest darrer itinerari sembli el més llarg, no és pas el més difícil.
Coordenades geogràfiques: 4º 02' 48,1" Est -
39º 55' 07,3" Nord
Coordenades U.T.M.: Fus 31 X: 589455
Y: 4419332
Es Migjorn Gran.
Es tracta, com és el cas dels que hem vist fins ara, d'un monument mixt, d'un hipogeu amb façana megalítica, o paradolmen, excavat l'estiu de 2001 sota la direcció de Lluís Plantalamor, Director del Museu de Menorca.
Encarat al Sud, una llosa a manera de graó dóna pas a un passadís al qual donen forma dos grans ortostats (un a cada costat) que també ajuden a delimitar per cada cantó els dos recintes quadrats i plens de reble que, constituint una mena de contraforts, fan de façana del monument. Aquest corredor mena a la molt més estreta entrada d'una cambra gairebé circular, de sostre hemisfèric i amb un ampli nínxol al fons, oberta a la roca.
El jaciment no donà materials massa abundants, només 13 fragments ceràmics de factura pretalaiòtica, 4 petites peces de sílex i algunes poques restes humanes, suficients, però, en principi, per a obtenir datacions de 14C.
Malgrat que les datacions de 14C van donar dates dels segles IV-II a.C. (sobre un os de fauna) i V-VII d.C. (sobre un os humà), el monument és sens dubte molt anterior, probablement de finals del III mil·lenni a.C., dins d'un moment calcolític i pretalaiòtic.
Evidentment, el talaiot de Santa Mònica, però també el poblat, amb un talaiot buit i una o dues taules, de Sant Agustí i, clar està, tot el reguitzell de coves i cavitats del Barranc de Binigaus, entre les qual trobem la monumental i única (per les seves dimensions) Cova des Coloms. A l'altre costat d'aquest barranc, trobem també la famosa sala hipòstila o casa pretalaiòtica coneguda com Es Galliner de Madona.