Veritablement escasses, potser com a resultat de l'existència del talaiot com a principal element defensiu des de temps immemorial, la seva estructura, aixecament i funció han estat igualment poc estudiats.

De pedres petites o de parament ciclopi, en alguns casos, la seva construcció va comportar l'arrasament de zones d'hàbitat anteriors, mentre que en d'altres no van ésser mai completades, car altres edificacions (cases, talaiots…) van ésser aprofitades per exercir la seva funció defensiva o d'encerclament i només és va procedir a construir murs entre unes i altres.

Sempre, però, i com és lògic, s'obriren portes per deixar pas, i sempre, també, foren força simples: una gran llinda suportada per dos brancals igualment monolítics, sense indicis de cap sistema de tancament de l'obertura.

Casamates dins del cor mateix del mur i cobertes per aproximació de filades, possibles garites (o petits edificis) per al control previ al pas i torres de secció quadrada i aire hel·lenístic o romà completaren l'estructura dels pocs murs, diguem-ne, de "defensa" (encara que potser només controlaven l'accés al nucli urbà de persones o mercaderies) que coneixem bé.

La seva aparició gira al voltant del Talaiòtic II (1000-800 a.C.) o fins i tot el Ib (1150-1000 a.C.), mentre que l'aixecament de les primeres torres seria d'entre els segles V i IV a.C., encara que d'altres són probablement d'època romana.