El qui això us escriu, creador i webmaster de "L'Arqueologia de Menorca", fa tot just 25 anys (el juliol del 1977) que va posar per primer cop el peu en aquesta illa, per bé que ja no es pot dir gairebé que sigui la mateixa, doncs d'aleshores ençà les coses han canviat molt.
L'arribada, fins i tot en època de vacances, es feia majoritàriament per mar, viatjant a la "toldilla" o en una butaca d'uns vaixells, algun dels quals ja existia durant la Guerra Civil Espanyola, que eren amarrats davant l'antiga terminal que encara es conserva davant per davant de Sa Costa de Ses Voltes, sinuós carrer que aleshores era presidit pel bust de l'Almirall Ferragut ("Es Caparrot", i que em perdonin els maonesos), en un moll on només es veien algunes barques de pesca.
Hi havia ja grans hotels, com els de la Platja de Son Bou, però el turisme no era "de masses" i fins i tot un d'aquests restava encara fantasmagòricament inacabat. Les poblacions eren més petites i no hi havia urbanitzacions per tot arreu (recordo l'Arenal d'en Castell amb un hotel com a única edificació). És menjava barat i no hi havia tanta gresca a les nits.
Un es podia moure per l'illa fent autostop i la gent del país no n'estava tan farta dels forans com ara, et deixaven passar per tot arreu per veure els monuments i fins i tot te n'ensenyaven de desconeguts que encara avui no he vist a cap tractat. A les tanques no hi havia mai "prohibits el pas" i només havies d'anar en compte de tornar-les a tancar un cop havies passat.
Això sí, sovint resultava impossible trobar, mig amagades per la vegetació o perdudes dins autèntics laberints de camins, pistes i senders, les restes de la cultura talaiòtica que un buscava amb l'ajut del "Mapa Arqueològic" d'en J. Mascaró Pasarius, però la veritat és que en aquest aspecte els canvis no es poden considerar molt grans, malgrat la neteja d'alguns poblats (el de Son Catlar en aquells temps era dins d'un bosc ple de matolls que el feien gairebé impenetrable) i que en altres ara cobrin entrada. I aquesta "negligència", vist com és sovint el personal, potser tampoc és del tot dolenta car així la natura protegeix un vestigis que d'altra manera potser serien agredits (n'està ple d'exemples per tot arreu i a llocs ben famosos), a l'espera que no només parlem d'una Reserva de la Biosfera sinó de Patrimoni de la Humanitat per al conjunt del monuments de l'illa, en la qual no entenc que no hi hagi encara alguna mena de "parc arqueològic".
(Si cliqueu sobre les petites fotografies que veieu damunt aquestes ratlles, les podreu contemplar a una grandària més convenient i podreu també llegir el breu comentari que acompanya a cada una, el qual, en alguns casos, segur que us farà esgarrifar una mica. Totes elles són dels anys 1977 al 1981 i la meva intenció és d'anar afegint-ne més a mida que en vagi trobant d'aquella època).